Clarks Desert Boot Charcoal Leather
Molt possiblement les properes a caure…
Misfits
Misfits és una sèrie que el canal britànic E4, un dels canals de pagament de Channel4, començà a emetre a finals de 2009. La primera temporada, de nomès 6 capítols va ser tot un èxit tant de crítiques com d’audiències (tenint en compte que s’emet en un jove canal de pagament). Actualment E4 emet la segona temporada, que també serà nomès de 6 capítols.
En resum, la sèrie tracta sobre 5 joves delinqüents en un programa de servei a la comunitat que durant una extranya tempesta són tocats per un llamp que els atorga una sèrie de super-poders. No es tracta d’una sèrie de super-herois convencional, més aviat els súper-poders són una excusa per parlar de l’actual generació britànica de joves, irreverents, excessius i sovint sense masses perspectives.
El tracte audiovisual de la sèrie és més que notable, combinant preses a l’estil del cinema clàssic de super-herois amb plans que més aviat els trobem més propis del cinema independent. Si no us espanta el cockney, els guions frescos i sense complexos i alguna que altra escena mig pujada de to, aquesta és la vostra sèrie.
Enllaç: Pàgina oficial de Misfits
Exit through the gift shop
Exit through the gift shop és el “documental” dirigit per Banksy sobre Thierry Guetta, un suposat botiguer francès resident a Los Angeles, addicte a enregistrar-ho tot amb la seva càmera de vídeo, que un bon dia decideix deixar-ho tot per dedicar-se a filmar artistes urbans, la seva obra i el procès d’el·laboració de la mateixa, i, en resum conviure amb ells. No seré jo qui resolgui el debat iniciat a la xarxa des de l’estrena del documental sobre la veracitat de la història de Thierry Guetta, l’única opinió que vull aportar és que aquest film mostra d’una manera molt entenedora l’evolució (i perversió) a occident de l’anomenat Street Art, des d’Obey fins a Space Invaders passant pel mateix Banksy del qual es mostren imatges molt interessants de la seva forma d’actuar (no, en cap moment es desvetlla la seva identitat). Sintetitzant, jo soc dels que creu que aquí la història de Thierry Guetta és de molta utilitat per fer avançar el film però que no deixa de ser una mena de McGuffin que segons com pot fer perdre la perspectiva del que realment és important d’aquest documental.
Jesus Camp
Jesus Camp és un documental de l’any 2006 dirigit per Rachel Grady i Heidi Ewing i que mostra l’interior d’un campament d’estiu per nens organitzat per grups creacionistes/neopentecostals. Resulta realment esgarrifòs veure com s’adoctrinen els nens i s’els renta el cervell per tal de convertir-los en autèntics fanàtics i divulgadors d’un missatge políticoreligiòs al servei de l’ala més dura del partit republicà. És realment curiòs veure com a la teòrica terra de la llibertat cada vegada (en part gràcies al mal fet per l’administració Bush Jr) la secularització del poder va desapareixent en favor dels grups creacionistes. Espanta veure com aquests nens coneixen i obeeixen totes les teories estrambòtiques que prediquen aquests ben-connectats pastors, i encara fa més por si per un instant penses que molts d’aquests nens seran adeptes a la causa durant tota la vida, amb el conseqüent retrogradisme que de ben segur imposaran a la societat occidental del segle XXI.
Pel que fa a la part audiovisual nomès puc dir que és més que bona. Tot i que al principi potser el vaig trobar una mica mancat de ritme a partir del minut 20 aproximadament enganxa i sense adonar-te’n ja l’has acabat. En alguns moments penso que les realitzadores potser abusen de plans de les cares extasiades dels fidels per tal de transmetre emotivitat però és un recurs lícit si tenim en compte la matèria (espiritual) que estan tractant.
Per acabar nomès m’agradaria afegir una frase de Becky Fisher, la directora del campus. Aproximadament diu així: “Hem d’educar els nostres nens com a soldats de Déu de la mateixa manera que ho estan fent els musulmans a Pakistan, Israel i Palestina… Hem de preparar-los per la lluita perquè, ho sento, nosaltres tenim la raó”.
Moleskine Pac-Man
Per commemorar el 30è aniversari del mític Pac-Man, Moleskine ha presentat aquesta preciosa edició limitada. Ahir fent un tomb pel centre de Maastricht vaig veure la groga i no ho vaig poder evitar…
Si en voleu saber més visiteu el lloc web de Moleskine
PD: Perdoneu per la qualitat de la foto, la càmera de la blackberry i jo no som massa bons amics.
Hello world!
Welcome to WordPress.com. This is your first post. Edit or delete it and start blogging!
